dijous, de novembre 26, 2009

De la meva Jukebox: De Phazz


QUI SÓN?

Banda de Nu-Jazz nascuda a Alemania el 1997, que es dedica a unir peces musicals creant una música amb ritmes molt entretinguts, malgrat que determinats crítics els acusen de easy-listening...però bé, la qüestió és que ens agradi, no? A més, la banda fusiona diferents ritmes, sent una porta de entrada excepcional per a persones que no han escoltat res de jazz, o de funk, o d'electrònica, etc.
Amb la veu de Pat Appleton endolçant les melodies, De Phazz va començar amb el disc "Detunized Gravity" amb el trombonista Otto Engelhard, va seguir amb "Godsdog", álbum més llatí donada la presencia del percussionista cubà Roy Randol; van continuar amb "Death by Chocolate", el seu éxit més comercial, després "Daily Lama", "Natural Fake" i "Plastic love memory" (un disc de remixes). Després de trencar amb Universal, han creat la seva propia discogràfica, han mutat el nom per Dephazz (tot junt) i han editat "Days of Twang".
La música de De Phazz ha servit per a multitud d'anuncis, de manera que quan escolteu un disc seu (sobretot "Death by Chocolate", "Daily Lama" o "Natural Fake") segur que direu: "Coi, aquesta la conec!"

Per a saber més visiteu aquí o aquí

COM ELS VAIG CONÈIXER?

Fa anys anava a fer jogging amb un amic que li encantava el jazz, De Phazz, la música electreònica i la música brasilera. Gràcies a ell avui en dia sóc un gran aficionat del jazz (sobretot el llatí i el fusió), de grups d'electrònica com Wagon Cookin', de Gilberto Gil o Javan i de De Phazz.
Aquest amic em va deixar el disc "Death by Chocolate", molt apropiat per a mi. Però ni vaig morir, ni he deixat de menjar xocol·lata (mireu al Google...).
Cançons com "Death by Chocolate", "Atomic Cocktail", "Un angel passe", "Something special", "Jim the Jin", "Mambo Craze", "Close to jazz", "Sabbatical" i un llarg etcetera segur que us farà del easy listening quelcom més que mp3-brossa

QUINA CANÇÓ RECOMANES?
Em costa decidir-me, però em decanto per "Cup of hope" del disc "Daily Lama". És una peça molt curta, però que sempre que l'escolto m'omple d'alegria i esperança. I això ja és molt més del que em transmet música amb millor crítica professional.