- Tens llum al teu interior. No sóc la primera que t'ho diu.
- No, també m'ho deia una professora a la bàsica, un anglès, una catalana, un formador del SOC...però molta gent em diu que sóc un somiador.
- Bé, sempre i quan sàpigues distingir entre realitat i somni, ser un somiador et dóna objectius vitals.
Vaig marxar de la trobada com tantes altres vegades. Però en ocasions especials, es creen extranys llaços mentals, com si la connexió no s'hagués tallat.
Potser no era un connexió, sino un forat a la barrera que, durant anys, havia teixit entre el seu interior i el món exterior. I aquest forat feia més visibles per a ell petites coses extranyes que li succeïen. Sempre havia estat molt sensible als camps magnètics i sovint sentia calfreds que li recorrien el clatell i el cor. Ara també sentia altres tipus d'energia...
A física, segons una de les lleis de Newton, la energia no es crea ni es destrueix...es transforma. Per tant, si el cos humà és una batería, quan desapareix aquest emmagatzematge, la energia es troansforma. En què?
Com l'Alepsi, els budistes, els hinduistes, tribus indigenes i els Platonistes, jo també crec en el cicle de reencarnacions. I en la possibilitat de que un feix d'energia no aconsegueixi reincorporar-se al cicle quan abandona la càpsula temporal.
Va tornar caminant cap a casa. A les golfes, com sempre, l'esperava la Dama del Blog. Va llegir les paraules de la Joana dedicades al Gatot i a en Clint. Ha passat temps desde que va obrir el blog i molts amics virtuals que feien d'això quelcom especial, han desaparegut o baixat el seu nivell d'actualització. La Jo Mateixa, la Déjà Vie, el Gatot, en Clint, la Tramuntana, la Candela...però encara queden molts, com els de sota el mugrò, en Tondo, en Té la ma o el carallot i impresentable del Veí.
No ha arribat l'hora de reconvertir la seva energia i encara té somnis.
Va abraçar a la dama de les golfes... del seu cap va començar a sortir una llum que va il·luminar l'habitació.
