dimecres, de març 11, 2009

Ni les gracies

Diumenge passat estava esperant a que un cotxe arranqués per aparcar en el lloc que ell ocupava quan em vaig adonar que tenia la roda punxada.
M'adelanto a la seva alçada, baixo la finestra i davant la seva mirada de desconfiança els hi dic "Tenéis la rueda pinchada". L'acompanyant del cotxe estacionat ho mira i li diu "es verdad". El conductor, sense deixar de mirar-me amb desconfiança li contesta "pues sube que iremos a la gasolinera".
Jo anava ben arreglat i amb la meva parella d'acompanyant. Em vaig adelantar a un forat que hi havia uns metres més endavant i vaig aparcar.
Quan baixava del cotxe van passar...suposo que cap a la gasolinera.
Ni durant ni després, cap dels dos es van dignar a deixar de mirar-me amb desconfiança i/o donar-me les gràcies.
Tant malament estem?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

D'això s'n diu mala educació. Ras i curt.
Jo cada dia em sorprenc quan arriben persones al vestuari i ni un Bon dia!Ni adéu ni res!
Lamentable!!!!
Que tinguis un bon cap de setmana! :)

MeTis ha dit...

hoy en dia no es mucho de extrañar, hace poco recibi un email en que decian que ese era el truco en el hipermercado para que te bajaras del coche y mientras tanto te robaban. ¿como te puedes fiar entonces? pero entiendo que un "gracias" aunque sea por la ventanilla no hace daño a nadie.

saludos.

Sidlia ha dit...

coi, amb la penya .
que no surtin de casa, tu, si tots som enemics.