No parlaré del partit, ni de l'alegria del meu amic anglés (i del Liverpool)
Parlaré de la sensació de veure 100000 persones en un estadi, cridant, xiulant. Aquesta sensació d'emoció, de descobrir una experiencia per primer cop.
Em va encantar veure tota aquella gent cridant, les llums, com els veïns habituals de butaca es saludaven com si fossin una familia, etc.
Em vaig riure molt amb l'actitud del públic. A la primera part, jo estava a la part del camp que defensava el Barça. La gent callada i aplaudint cada cop que abortaven l'atac anglés. A la segona part, les coses van canviar. El Barça atacava en la nostra part del camp. Van cmençar a cridar tots : "Corre", "Pasa", "Xuta", "Fill de puta", etc. Em vaig riure, perquè em va resultar una metàfora de la vida. La gent sap perfectament atacar, però ningú sap defendres o previndre un atac
2 comentaris:
encara sort que vas trobar una distracció a aprt del futbol...de fet hi vas trobar una metàfora! Bones vacances camarada!
encara sort que vas trobar una distracció a aprt del futbol...de fet hi vas trobar una metàfora! Bones vacances camarada!
Publica un comentari a l'entrada