dimecres, d’octubre 11, 2006

Odis a taula

S'odiaven. Al record de cada un estaven totes les putades, traicions, malobenentesos (tot junt, no és un error) de l'altre. El bon ambient entre els dos s'havia difuminat entre les infinites tardes en que tornaven a casa mastegant despreci i orgull ferit de l'altre.

Això sí, un cop al mes feien un armistici de dues hores. Durant aquest intèrval de temps, els ganivets apareixen lluents, sense sang i sol s'empren per a tallar el pernil ibèric, el formatge i altres viandes.

Per descomptat, paga l'empresa